Entorn Qualitat

En aquest moment de crisi, moltes persones sensibilitzades es mostren preocupades i es pregunten sobre què passarà amb la Responsabilitat Social Empresarial (RSE).
La pregunta és pertinent i alhora relativament inadequada doncs què fa pensar que hi pugui haver una relació inversa entre crisi i RSE?
Des del meu punt de vista la pregunta és tant com qüestionar-se si la crisi pot fer disminuir el nivell d’excel•lència en la gestió de les empreses.
Res fa pensar que la crisi faci que l’empresariat hagi d’abandonar les bones pràctiques de gestió a no ser que sigui pres per atacs de pànic. Com sabem, el pànic mai porta a bon port.
Pel que fa a la responsabilitat social empresarial podem dir el mateix però hauríem d’afegir que a vegades no és responsabilitat social tot allò que se n’anomena. I amb això sí que podem trobar relacions inverses amb la crisi.
Les organitzacions tenen com a missió principal incrementar amb la seva activitat empresarial el valor dels seus fons, traduïble en diner en el cas de les empreses privades, en millores del servei en l’administració pública o millors resultats socials en les organitzacions socials no lucratives.
A més, les organitzacions amb vocació de continuïtat (sostenibles) fan això amb responsabilitat social, és a dir vetllant pels interessos equilibrats de totes les parts interessades (els partprenents).
El que passa és que sovint es vesteixen com a RSE accions puntuals o repetitives del tipus mecenatge, filantropia o caritat molts cops amb gran parafernàlia propagandística.
Sense negar el caràcter social i benefactor d’aquestes accions, són poc sostenibles, perifèriques des del punt de vista de la RSE i molt fràgils davant de les crisis.
En canvi, assumir compromisos de RSE integrats en la gestió té com a conseqüència incrementar la confiança dels partprenents, entre els quals els proveïdors. Proveïdors de materials i de diners. I això reforça la sostenibilitat i competitivitat de l’organització.
Hom reconeix que una part important de l’actual crisi és de manca de confiança en les finances i en el mercat.
Si el que fa la RSE és injectar confiança, és que deu estar entre les oportunitats de solució a la crisi i no dins del grup dels problemes a evitar.
Per acabar, una empresa es pot veure obligada a fer expedient de regulació i acomiadar persones. La responsabilitat no estarà en no fer-ho, si així se salva l’empresa. La responsabilitat estarà en la manera de fer-ho.
Les empreses que s’han omplert la boca de RSE i que en deserten a causa de la crisi, per molt que aquesta duri i un cop s’hagi superat, tindran molt difícil recompondre la seva imatge davant dels treballadors, dels clients, dels proveïdors, de l’entorn, de la societat i fins i tot dels accionistes.

Hem entrat en una crisi multidimensional que no és de curta durada ni conjuntural i les empreses mal posicionades financerament i organitzativa tindran molt complicada la seva continuïtat.
La crisi afectarà significativament la demanda del mercat i per tant els marges.
L’única solució és oferir allò que el mercat necessita, a uns preus que ho pugui pagar i amb uns marges que ens permeti existir.
Per fer front a la crisi algunes empreses adoptaran conegudes mesures restrictives: reducció de personal, reducció de despeses (amb independència del seu rendiment), reducció de preus, etc.
Aquesta resposta podria ser vàlida per fer front a una crisi conjuntural de durada relativament curta.
No sembla que la crisi actual sigui d’aquest tipus.
Les empreses que es decantin per aquesta resposta conservadora possiblement no podran resistir o si ho fan en sortiran molt debilitades.
L’única manera de fer front a una crisi estructural com aquesta és una resposta estructural. Una resposta que ens millori la competitivitat.
Millorar la competitivitat vol dir especialment: recerca, desenvolupament i innovació.
En funció de quina sigui l’activitat de l’empresa, l’accent recaurà més en algun d’aquest tres elements, però és segur que totes hauran de desenvolupar i innovar.
Innovar estils d’organització, innovar processos, desenvolupar nous productes i serveis, desenvolupar nous processos, etc.
Ara és el moment de revisar l’estratègia i emprendre les accions que ens han de permetre no només sobreviure a la crisi sinó també sortir-ne enfortits.
Qui no s’adapti a les noves condicions i no hagi estat eliminat per la crisi corre el risc de ser eliminat per una competència més adaptada i més competitiva.
Ara és el moment de replantejar-nos la nostra estratègia, els nostres processos, la nostra organització, incrementar el coneixement i la reputació, etc.
En definitiva, ara és el millor moment d’invertir en millorar la qualitat de l’organització en el sentit més global dels termes qualitat i organització.